 |
|
||||||||
 |
|
||||||||
 L'antic nom del
poble era el de Vilella de Baix. Així es troba consignat en un Encara que l'origen del poble, que domina la vall del riu Montsant, data de l'època de la dominació àrab, és molt probable que a causa de la seva situació privilegiada el lloc fos habitat des de molt abans.
La població es refugiava, a les nits, dins el clos murallat, tancant amb pany i clau el gran portal d'entrada, durant les guerres que antigament assolaren el Principat i, fins i tot, durant les lluites més contemporànies: la invasió napoleònica i les guerres carlines. Actualment, aquest nucli antic es coneix amb el nom del "carrer que no passa". A la memòria històrica del poble ha quedat gravat, com a fet memorable, el famós aiguat de Sta. Tecla, que es produí el 23 de setembre de 1874. Les aigües dels rius passaren per damunt del pont i van produir desgràcies considerables. |
|||||||||
 |
|||||||||
 La població celebra festa local per Sta. Quitèria, el 22 de maig. La Festa Major se celebra durant la segona Pascua. I per St. Jaume, el 25 de juliol, té lloc la segona festa local. Pel que fa a la gastronomia, a part dels magnífics vins blancs i negres, són també tradicionals les coques ensucrades amb "saliandra" i "matafulga", que es troben a la "Cooperativa de consum" i l'oli de la zona, amb DO Siurana. |
|||||||||
|
|||||||||
 Tot el poble de la Vilella Baixa forma un conjunt arquitectònic notable. Els carrers costeruts, de poca amplada, i els singulars edificis en donen fe. El fort desnivell del turó on es troba situat el nucli antic ha obligat a construir cases de set o vuit pisos amb l'entrada principal a la quarta o cinquena planta. Aquest fet dóna al poble unes característiques úniques i singulars. En el seu llibre "Viatge al Priorat", l'escriptor Josep M. Espinàs anomena aquestes cases com els "gratacels del Nova York del Priorat".
El "carrer que no passa", situat dalt d'una pujada, amb un antic portal d'entrada, és, sens dubte, el més entranyable del poble.
L'església parroquial, dedicada a Sant Joan Baptista, pertany al bisbat de Tortosa i data del segle XVIII. I finalment cal destacar el magnífic pont romànic, de tres arcades, que travessa les aigües dels rius. Des de fa poc temps, l'atractiu d'aquest poble pot admirar-se tant de dia com de nit, sobretot des de dalt del "Coll de l'ermita", ja que s'han instal.lat a la vila llums de sodi, color taronja, que de nit omplen de vida cases i carrers. |
|||||||||
|
|||||||||
 - Asens, Joan.- Guia del
Priorat, Edicions de la Llibreria de la |
|||||||||
|
|||||||||
| Ajuntament | El Municipi | |||||||||
Probablement es deu als
moros la construcció del seu primer clos murallat i del castell, els quals, després de
la Reconquesta i formant ja part de la baronia de Cabassers, van sofrir contínues
reformes.
